La BCA recomana

El club de la buena estrella, d’Amy Tan

Quatre dones, que han arribat fa poc a San Francisco des de la Xina, es reuneixen per parlar, menjar i jugar al mahjong, és el Club de la Bona Estrella.

En morir una d’elles, la resta de membres d’aquest club conviden la filla, June, a ocupar el lloc de la mare en les reunions. A través de les seves converses i relats d’aquestes dones, unides per la pèrdua i l’enyorança, June anirà comprenent la seva mare i descobrint-ne la historia personal.

Amb grans dosis d’enginy i de sensibilitat, Amy Tan explora la connexió de vegades dolorosa i de vegades tendra, però sempre profunda, entre les protagonistes i les seves filles ja nascudes als Estats Units, un món tan diferent al seu. A mesura que cada una  ens va revelant els seus secrets i ens mostra la veritat sobre la seva vida, els fils es van entrellaçant d’una manera gairebé màgica.

L’escriptora nord-americana, Amy Tan, explora amb gran sensibilitat les relacions entre mares i filles i el que significa ser part de la primera generació d’asiàtics americans.

Veure disponibilitat al catàleg

L’Odissea, d’Homer

L’Odissea és amb la Ilíada un dels primers textos de la literatura occidental, recopilat al s. VIII aC és un dels clàssics imprescindibles.

És un poema èpic que narra la història d’Odisseu (o Ulisses), un dels herois grecs més famosos, i del seu llarg i accidentat viatge de retorn a Ítaca, la seva illa,  després de la guerra de Troya. Durant el viatge toparà amb tot tipus d’obstacles i dificultats que allargaran la seva tornada durant deu anys, i dels quals aconseguirà escapar gràcies a la seva intel·ligència i astúcia -i de l’ajuda de la deessa Atenea que el protegeix de la còlera del déu Posidó. 

Mentrestant, a Ítaca, creient que Odisseu és mort, els nobles pressionen la seva esposa, la reina Penèlope perquè es torni a casar amb algun d’ells que, en el fons, només volen apoderar-se del tro i de la fortuna d’Odisseu.

Quan, passats deu anys, Odisseu torna a Ítaca, es presenta al seu palau sota l’aparença d’un captaire i amb l’ajuda del seu fill, Telèmac, i dels servidors fidels es venjarà dels pretendents.

Les peripècies d’Odisseu han estat popularitzades per moltes pel•lícules: la topada amb el ciclop Polifem, l’encantament dels seus homes per part de Circe, l’episodi de les sirenes, etc.

L’Odissea és un llibre d’aventures apassionant, un clàssic en què els dilemes, defectes, anhels i sentiments dels personatges ens resulten profundament proper i familiar, malgrat els segles que ens separen.

Veure disponibilitat al catàleg



Madame Bovary, de Gustave Flaubert

Emma, la heroïna d’aquest relat, és filla d'un granger, va rebre una educació molt acurada al convent de les Ursulines: dansa, geografia, dibuix, costura, piano, etc. Casada amb el metge rural Charles Bovary, home tranquil i sense ambicions,  Emma és profundament infeliç ja que ni el seu matrimoni ni la seva vida burgesa tranquil•la i grisa s’ajusta als somnis i a les fantasies romàntiques de les heroïnes de les seves lectures preferides.
Aquesta insatisfacció amb la seva vida i el seu destí la farà emmalaltir i la recerca de la felicitat, entesa com una vida apassionant i un ambient luxós, l’empeny a cercar amants amb qui compartir els seus somnis i ideals. Les decepcions i els fracassos  successius la duran a la desesperació i al suïcidi.

Emma està considerada com el Quixot femení. Voraç lectora de novel•les romàntiques que la consolen i distreuen d’una vida avorrida i insípida, però que li creen  il•lusions que l’allunyen més i més de la realitat i que la van tornant boja.

Madame Bovary està considerada la novel•la Cabdal de Gustave Flaublert i una de les que van marcar l’inici de la narrativa moderna. A través del personatge de Madame Bovary, Flaubert va qüestionar els principis morals i literaris de la seva època , oferint-nos un prototipus d’heroïna que es rebel•la contra el destí i que s’atreveix a viure les seves pròpies passions, ben diferent del model de dona submisa que presentava el romanticisme. Madame Bovary  va suposar el trencament amb totes les convencions morals i literàries de la burgesia del segle XIX.

Veure disponibilitat al catàleg


 

La comunera de Castilla, de María Teresa Álvarez

23 d’abril de 1521 a Villalar, l’exèrcit de l’emperador Carles V derrota les tropes dels comuners castellans dirigits per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado. Els tres són executats sense pietat al cadafal al matí següent. D’aquesta forma, els imperials acaben amb el somni revolucionari de Castella. María Pacheco, vídua de Juan de Padilla, una dona lluitadora i rebel, no es resigna a la derrota dels seus ideals i resisteix atrinxerada a la ciutat de Toledo; però l’emperador no té pietat amb ella. María, condemnada a mort, es veu obligada a fugir i a viure un trist exili a Porto, on mor sense arribar a rebre mai el perdó reial.
L’escriptora María Teresa Álvarez posa veu en aquesta novel·la a una dona avançada al seu temps que lluita en un món d’homes i que és criticada i castigada durament. A través de l’autora, María Pacheco, l’última comunera, cobra vida i ens explica els seus desigs més íntims, els anhels i les motivacions que la porten a combatre en la revolta de les Comunitats. És el retrat d’una de les dones més fortes i apassionades de la història.


 Veure disponibilitat al catàleg

Si los muertos no resucitan, de Philip Kerr

Aquesta és la sisena novel•la protagonitzada per l’investigador privat Bernie Gunther, exmembre de la Kripo, la policia criminal alemanya. Gunther és una persona cínica i malcarada, però profundament honesta i sensible.

Un any després d’abandonar la Kripo, Bernie Gunther treballa com a detectiu a l’Hotel Adlon, on s’allotja la periodista nord-americana Noreen Charalambides, que ha vengut a Berlín per investigar el fervor creixent antijueu i la designació sospitosa de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics de 1936. Noreen i Gunther s’aliaran dins i fora del llit seguint la pista a una trama que uneix les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà. Un xantatge, doble i calculat, els farà renunciar a destapar la misèria i els assassinats, però no a l’amor. Tanmateix, Noreen és obligada a tornar als Estats Units, i Gunther veu com, una altra vegada, una dona es perd en les ombres. Fins que vint anys després ambdós es retroben a l’Havana insurgent de Batista; però els fantasmes mai no viatgen sols.

Amb Si los muertos no resucitan Philip Kerr va obtenir el Premi Internacional de Novel•la Negra RBA l’any 2008.

Veure disponibilitat al catàleg
 

Mostrant 1 - 5 de 47 resultats.
Pàgina De 10